Vaig construir un espai de treball d'IA. Després em va caldre una manera de fer-lo funcionar.

En el meu article anterior, vaig escriure sobre com utilitzar la IA per ajudar a convertir la meva experiència en un negoci: modelar l'oferta, construir el lloc web i desenvolupar un agent editorial.

A mesura que aquell treball s'ampliava, també ho feia l'entorn que l'envoltava.

Faig servir xats per explorar idees i posar en qüestió el meu pensament. Els projectes contenen el context de diferents àrees del negoci. Els GPTs personalitzats donen suport a tasques recurrents. Codex m'ajuda a construir i modificar el lloc web i les eines internes. Plugins i connectors incorporen documents, correu electrònic i altres aplicacions a aquests fluxos de treball.

Al costat d'això, he creat una sèrie d'agents per ajudar a identificar clients potencials, mantenir registres de CRM, desenvolupar i publicar contingut i gestionar la facturació.

Aquests elements tenen tasques diferents. Alguns m'ajuden a pensar. Uns altres produeixen alguna cosa que puc revisar. Alguns preparen o executen accions en una altra aplicació, amb diferents nivells d'intervenció humana.

En conjunt, generen un volum de feina creixent.

I em calia una manera millor de fer-ne el seguiment.

El treball es mou. El context no sempre el segueix.

Una idea explorada en un xat es converteix en un esborrany editorial. El treball a Codex es transforma en un canvi al lloc web. La recerca de clients potencials es converteix en un registre al CRM. Un article aprovat passa a publicació.

Cada pas deixa alguna cosa enrere: un document, codi, un registre, una decisió o una tasca.

Una part d'això es manté dins d'un projecte o una conversa. Una altra part viu en una aplicació connectada. De vegades una versió anterior continua sent fàcil de trobar mentre que l'actual costa més de trobar.

Vaig començar a topar amb preguntes que tenien poc a veure amb generar el següent resultat.

On és la versió que vaig aprovar?

Vam decidir desenvolupar aquesta idea o només en vam parlar?

Aquesta acció s'ha dut a terme realment?

Què necessita la meva atenció perquè el treball pugui avançar?

Podia obrir els xats, projectes i eines rellevants per investigar. Però reconstruir l'estat del treball s'estava convertint en feina en si mateixa.

Una conversa útil no sempre és un registre fiable

Una conversa de treball conté possibilitats, objeccions, direccions rebutjades i decisions. També pot contenir intencions que sonen molt properes a accions completades.

“Fem-ho” podria significar desenvolupar la idea.

“Sembla bé” podria significar que l'esborrany està llest per a una altra revisió.

Una data pot ser un suggeriment, un objectiu acordat o una reserva confirmada en un altre sistema.

Aquestes diferències poden ser clares en el moment. Es tornen més difícils de recuperar quan tornes més tard, especialment després que el treball hagi continuat en un altre lloc.

Demanar a un agent que faci un resum ajuda a recuperar el context. Però un resum pot descriure fidelment un pla anterior que ja no està vigent.

Em calia un lloc al qual tornar sense haver de reconstruir tota la història.

Això era feina per al tauler de control

Vaig començar a construir un tauler de control per reunir una visió dels projectes, les tasques i el treball editorial, amb enllaços de tornada al material rellevant.

Per al contingut, volia distingir el que estàvem desenvolupant activament del que estava planificat, a la reserva d'idees o ja publicat.

Una idea que podria explorar algun dia no hauria de competir per atenció amb un article que cal revisar aquesta setmana.

També volia que el tauler m'ajudés a trobar la feina sense crear una altra còpia de tot.

Els textos editorials podien romandre al document editorial. El codi del lloc web podia romandre amb el lloc web. El tauler podia mostrar l'estat actual i indicar-me el lloc correcte.

L'objectiu pràctic era senzill: obrir-lo, entendre en quin punt estan les coses i decidir què fer a continuació.

Llavors vaig haver d'aprendre què feia que el tauler fos fiable

Construir aquesta vista no la feia automàticament fiable.

Una publicació recent ho va deixar especialment clar.

L'article del lloc web estava en línia. La publicació de LinkedIn vinculada havia passat pel procés de programació, però una comprovació primerenca de la cua no mostrava publicacions programades. Això deixava la publicació a LinkedIn incerta.

Més tard, la publicació pública es va verificar i el tauler es va actualitzar.

Quan ho vaig preguntar de nou, l'agent va repetir la incertesa anterior. Em va dir que la publicació encara no estava confirmada.

El tauler ja tenia la resposta més recent.

Vam comprovar la publicació pública de nou. Hi era, amb la imatge, l'enllaç de l'article i els hashtags.

El problema ja no era l'absència d'un registre. L'agent havia respost sense consultar l'actual.

Això va canviar la manera com pensava sobre el tauler.

Havia de ser part del procés de treball, incloent-hi com els agents comprovaven les seves respostes.

El que estic aprenent a fer explícit

Estic descobrint que algunes distincions han de sobreviure en cada traspàs entre un xat, un projecte, un agent i una aplicació.

Una proposta i una decisió. Una direcció interessant hauria de continuar distingint-se d'alguna cosa a la qual m'he compromès.

Preparació i execució. Una factura preparada és diferent d'una factura enviada. Un objectiu de publicació és diferent d'una entrada desada a un programador de la plataforma.

Un èxit declarat i un resultat verificat. Quan una acció té importància, cal comprovar el lloc on va succeir. El fet que passi una data no prova la publicació.

Un relat anterior i el registre actual. Abans de respondre una pregunta d'estat, l'agent ha de llegir la informació que hem acordat mantenir.

També hi ha un cost de manteniment. Si un registre ha canviat, les tasques relacionades i els resums del calendari poden necessitar reconciliació. Altrament, cada superfície pot oferir un relat plausible però diferent de la mateixa feina.

Encara estic provant quant d'això poden gestionar de manera fiable els agents i on he de continuar involucrat.

Comença amb les preguntes que segueixes fent

Si tornés a començar, començaria pel conjunt de preguntes que repetidament em costa respondre.

On és?

Quina versió compta?

Què vam decidir?

Què va passar realment?

Què requereix la meva atenció ara?

Després decidiria on hauria d'estar cada resposta i com s'ha d'actualitzar.

Això dona al tauler un propòsit concret. També ajuda a decidir què no cal que hi sigui.

Per a JFG·NEXT, el tauler m'ha donat un lloc més clar al qual tornar. Els errors m'han ajudat a comprendre què cal per mantenir aquell lloc útil.

Del meu espai de treball a la manera de treballar d'un equip

Aquesta experiència també està configurant una qüestió més àmplia per a JFG·NEXT.

Si coordinar els meus propis projectes, xats i agents requereix registres i comprovacions explícites, què necessita un equip de màrqueting quan diverses persones i eines treballen en missatges, audiències, contingut i informació de clients?

Allà és on vull explorar la idea d'un Marketing OS: el coneixement compartit, les responsabilitats i els fluxos de treball que ajuden un equip a treballar de manera coherent.

No he implementat encara aquest model complet en el meu propi negoci. El tauler és una experiència pràctica que informa les preguntes que hi portaria.

Per ara, hi ha un lloc útil per començar:

Tanca les teves eines d'IA per un moment. Encara podries trobar què es va decidir, què es va lliurar i què cal que passi a continuació?